dijous, 3 de febrer del 2011

02/02/11. Suposant que ens hi volguessin i que ens estimessin...

Benvolguts,

El capítol Febleses d’Espanya del llibre de l’Alfons López Tena Catalunya sota Espanya editat el 2007 té com a introducció la declaració d’intencions que segueix, de l’arquitecte i polític Oriol Bohigas, que havia sigut publicada com article a l'Avui el 30 de novembre de 1997.

“Suposant que ens hi volguessin i que ens estimessin, tampoc no estaríem disposats a integrar-nos a Espanya. Perquè Espanya no ens agrada. Cal insistir-hi: no ens agrada ni el PP, ni el PSOE, ni IU; no ens agraden els jutges de l'Audiència Nacional; no ens agraden la majoria dels programes de televisió –pública o privada– endegats a Madrid; no ens agrada la sarsuela; no ens agrada el batibull del Teatro Real; no ens agraden les antigalles pictòriques a l'estil d'Antoñito López; no ens agrada la monarquia que va jurar fidelitat als Principios del Movimiento; no ens agrada el sectarisme dels pressupostos de l'Estat; no ens agraden els poders eclesiàstics que dominen el país; no ens agrada la pudor de resclosit de les revifalles del 98; no ens agrada el nacionalisme espanyol; no ens agrada aquell monument al dictador dalt del cavall que els madrilenys encara suporten davant dels nous ministeris; no ens agrada el to ravaler del Real Madrid; no ens agrada que ens segrestin a Salamanca els documents històrics ni que s'emportin els nostres tresors artístics, espoliant el Museu Dalí, el Museu Picasso i la Fundació Miró; no ens agrada el Valle de los Caídos ni l'Escorial; no ens agrada que ens imposin programes escolars quan Catalunya ha estat durant un segle l'avantguarda de la modernitat pedagògica en contra de la desferra ideològica, catòlica i aristocràtica de l'ensenyament espanyol; no ens agrada que en aquest negoci de la Unidad de Destino hi haguem de contribuir amb un pagament anual d'un bilió i mig de pessetes (9.000 milions d’€ a l’any 1997); no ens agrada que vulguin mutilar la nostra llengua i que, a més, ens titllin de polacos, garrepes i fills de mala mare.”

Les preguntes són: Qui de vosaltres subscriuria aquesta declaració? Qui no la subscriuria? Per què?
Les vostres respostes seran benvingudes i m’estimularan a fer-vos noves consultes!

Del llibre Catalunya sota Espanya en parlarem més endavant.
Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada