dijous, 27 de gener del 2011

27/01/11. Rodalies, vagues encobertes i similars

Benvolguts,

Avui es pot comentar el servei (?) de Rodalies, vagues encobertes i similars.

En Tharrats com sempre, l’encerta.

Que el traspàs dels horaris, dels preus dels tiquets i del color de la gorra dels caps d’estació de l’estat a la Generalitat ja es veia que no duria enlloc queda clar.

Per què no s’han traspassat tot, vies, vagons, màquines des que el nou estatut ho preveia? Ara és un galimaties i em recorda el següent acudit:

“Les altes jerarquies del transport en un país europeu varen arribar a la conclusió que si els països més avançats com el Regne Unit, el Japó i d’altres circulaven per l’esquerra devia ser per alguna cosa i van proposar canviar-ho en el seu país. Tanmateix varen decidir que per tal que el canvi no fos tan traumàtic començarien canviant la circulació de cotxes de dreta a esquerra i al cap de sis mesos canviarien també la circulació dels camions...”

Al mateix temps s’han de canviar les concessions a RENFE, a ADIF, etc. Una política d’infraestructures potent i responsable hauria de començar per eliminar tants vestigis, usos i costums del passat com sigui possible. Ho dic perquè els sindicats de RENFE en particular han sigut sempre bel·licosos amb el traspàs de serveis!

La vicepresidenta Ortega ja ha advertit que poden canviar de concessionari, amb el que deixaríem de tenir un altre enemic a casa! Recordeu que la infiltració d’enemics a Catalunya va començar amb Secretaris d’ajuntaments, notaris, jutges, policies però també amb empleats d’empreses semipúbliques com les companyies de ferrocarrils, de telèfons i de correus.

També els sindicats varen fer el mateix camí, varen començar sent catalans com el CADCI que durant la guerra va ser absorbit per la UGT, se'ls varen apoderar dels locals de la rambla de Santa Mònica, dels camps d’esport, etc, varen estar 40 anys en mans de la Falange  i en la transició amb la devolució dels bens robats durant la guerra van ser retornats no als seus legítims propietaris, el CADCI, sinó a la UGT! També la CONC (Comissió Obrera nacional de Catalunya) que ha passat a ser absorbida per les CCOO espanyoles (Joan Carles Gallego és ara no el secretari nacional de la CONC sinó el secretari general de CCOO de Catalunya).

Cal donar les concessions administratives a empreses que hagin demostrat que saben, volen i poden donar un bon servei: Ferrocarrils de la Generalitat, potser?

L’article d’opinió de l’Avui explica la vaga sota el títol:

Una vaga encoberta no condueix a cap solució,:
“El desgavell que hi ha hagut al servei de rodalies tota aquesta setmana i que haurà afectat uns 300.000 usuaris diaris ha tornat a posar sobre la taula, com malauradament ja comença a ser una constant, l'etern dilema de si la reclamació d'uns pocs –una cinquantena dels gairebé 600 maquinistes– pot perjudicar la majoria.

El camí per denunciar aquest fet, però, és, justament, presentar una denúncia contra la companyia o fer una vaga legal amb els seus serveis mínims i no pas perjudicar desenes de milers d'usuaris, cansats de tants anys de problemes. I tot això sense entrar en el possible fet que darrere de les reivindicacions dels maquinistes –que caldria analitzar de manera global i, per tant, també tenint en compte el moment de crisi actual– hi hagi interessos sindicals.”

Un altre article, de Ferran Espada, també a l’AVUI amplia el debat:

El caos a rodalies, qüestió de justícia i responsabilitat
“L'enèsima situació de desgavell que afecta l'usuari de rodalies no perquè sigui reiterada és menys sagnant. Primer van ser les deficiències històriques de la xarxa; després, la greu afectació de les obres del TAV a l'entrada de Barcelona i, finalment, la reivindicació d'un col·lectiu minoritari com és el dels maquinistes. Però el cert és que ja fa una colla d'anys que la xarxa de rodalies, artèria de mobilitat vital, és un veritable desastre.

La gran incògnita és el paper del govern. Aquest és un conflicte que afecta la xarxa catalana que no té res a veure ni amb avaries ni amb vies no traspassades, sinó amb les relacions laborals de l'empresa a la qual la Generalitat –no l'Estat, sinó la Generalitat– ha contractat el servei. I la qüestió és òbvia: traspassades les rodalies, el govern no hauria ara d'eludir la responsabilitat. L'hauria d'assumir plenament. Si és que ens creiem que la Generalitat és la màxima representació política de la ciutadania d'aquest país.”

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada