dimarts, 4 de gener del 2011

04/01/11. La Codorniz. "Provisión para la compra de 100.000 carteles de “ojo, bache”"

Benvolguts,

Llegir els articles de Josep M. Espinàs és rebre una alenada d’aire fresc cada dia. Avui al Periódico hi ha un article gairebé filosòfic de nom “Curiosa solució cívica”. La tesi és:

“Acceptem un nou principi: Les conseqüències són més greus que les causes. Fins ara havíem cregut que el que calia fer era evitar les causes que provoquen les males conseqüències.”

Un resum de l’article:

«El Govern ha aprovat un decret en el qual s'actualitza la llista de substàncies per a la fabricació del xiclet. Entre les novetats, destaca la incorporació d'un nou polímer sintètic que permet fabricar xiclets que no s'enganxen tant a les superfícies, cosa que en facilita la neteja».
“Ara s'ha dictat un decret per aconseguir que els xiclets siguin menys enganxosos. Ho són, efectivament. No deu ser fàcil desenganxar-los del terra. En principi, doncs, la iniciativa és bona: fabricar uns xiclets que siguin més fàcils d'arrencar de les voreres. Per tant, s'accepta com un fet consumat i inevitable que els xicletòfils, quan acaben de mastegar-los, els llencen a terra. És a dir, no es tracta d'intentar evitar o castigar l'incivisme, sinó d'esborrar-ne la demostració palpable. Amb l'invent del xiclet que es desenganxa fàcilment ja podrem llençar a l'asfalt o a la rajola, amb tota tranquil·litat, els xiclets mastegats."
"Amb aquest criteri, acceptem un nou principi: les conseqüències són més greus que les causes. Fins ara havíem cregut que el que calia fer era evitar les causes que provoquen les males conseqüències."
"La feinada que ens espera és enorme. Totes les façanes de les cases i les portes metàl·liques de les botigues s'hauran de recobrir amb un material especial perquè no s'hi puguin fer pintades. Quan vingui el bon temps, que és l'època en què la calor obliga a obrir les finestres i se senten les veus o les xerrades dels veïns i els cants de grups que surten d'un bar, es repartiran entre els ciutadans uns magnífics taps de suro per a les orelles. Ja no caldrà amonestar els que criden ni multar els que posen la música excessivament alta."
"Anem pel camí de reconèixer que l'incivisme és inevitable i que l'Administració ens vol ajudar a tenir paciència."

Aquest article em recorda els temps de l’autocràcia franquista, amb pocs cotxes i d’abans de la guerra, amb carreteres sense manteniment, i en el que llegir La Codorniz, saber llegir La Codorniz, també et proporcionava alenades d’aire fresc.

Recordo, per exemple, que en un acudit del Papelin General de La Codorniz, dictaven una disposició que deia: Provisión de fondos para la compra de 100.000 carteles de “ojo, bache”.

Com es pot veure, aquesta bona ironia de l’Espinàs també havia sigut usada a La Codorniz, encara que no li treu cap mèrit...


Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada