dimarts, 16 de gener de 2018

14/01/2018. Directe.cat. Editorial. Que La Vanguardia i El Periódico no ens marquin el full de ruta. Els dos grans grups de comunicació estan immersos en una ofensiva per impedir que Puigdemont sigui investit president i ja marquen el relat en tertúlies matinals de mitjans espanyols i també catalans en el sentit d’assenyalar Puigdemont i insistir en que cal tornar ràpidament a l’autonomisme. Les portades d’El Periódico, les intoxicacions interessades dels dos diaris o les intervencions irades de Marius Carol a RAC1 o a 8tv, mostren que tenen molta pressa per girar pàgina i impedir la implementació de la República. Com a demòcrates la nostra obligació és implementar el resultat electoral del 21-D, l’alteració d’aquell resultat electoral fa còmplices del 155 a tots aquells partits que hi donin cobertura per activa o passiva. Cal recordar que la Constitució Espanyola garanteix la inviolabilitat i la immunitat dels diputats elegits, tal com ho va certificar en la seva tesis doctoral, ara fa cinc anys, l’actual Fiscal General de l’Estat, Julian Sánchez Melgar, i malgrat que sabem que la justícia a Espanya és la primera que incompleix la Constitució, cal seguir lluitant.

Benvolguts,

Interessant Editorial del Directe.cat!

14 DE GENER DE 2018 21:35 H



Els dos grans grups de comunicació estan immersos en una ofensiva per impedir que Puigdemont sigui investit president i ja marquen el relat en tertúlies matinals de mitjans espanyols i també catalans en el sentit d’assenyalar Puigdemont i insistir en que cal tornar ràpidament a l’autonomisme

Les portades d’El Periódico, les intoxicacions interessades dels dos diaris  o les intervencions irades de Marius Carol a RAC1 o a 8tv, mostren que tenen molta pressa per girar pàgina i impedir la implementació de la República.

Per això cal no deixar-se arrossegar pel corrent que ens volen imposar i lluitar per implementar la victòria independentista al Parlament i al Govern. No podem acatar que els dos grans grups de comunicació, Godó i Zeta, al servei de l’establishment, ens marquin el seu interessat full de ruta al servei del botxí.

No podem acceptar que una justícia dirigida des de la Moncloa i el PP ens alteri el resultat electoral, cal insistir, bloquejar el que calgui i  fer la investidura del president Puigdemont.  

Fins i tot alguns lideratges polítics independentistes cauen a la trampa del realisme màgic de recuperar l’autonomia oblidant que qui marca la realitat és el jutge Llaneras com alerta Germà Bel.

Cal recordar que la Constitució Espanyola garanteix la inviolabilitat i la immunitat dels diputats elegits, tal com ho va certificar en la seva tesis doctoral, ara fa cinc anys, l’actual Fiscal General de l’Estat, Julian Sánchez Melgar, i malgrat que sabem que la justícia a Espanya és la primera que incompleix la Constitució, cal seguir lluitant. 


Com a demòcrates la nostra obligació és implementar el resultat electoral del 21-D, l’alteració d’aquell resultat electoral fa còmplices del 155 a tots aquells partits que hi donin cobertura per activa o passiva.

Directe.cat

14/01/2018. Público. Quién es quién en el juicio por la presunta financiación ilegal del PP valenciano. La excúpula del PP valenciano, con Ricardo Costa y Vicente Rambla a la cabeza, es juzgada a partir de este lunes en la Audiencia Nacional por la financiación irregular de actos de campañas electorales de 2007 y 2008 pagados a la trama Gürtel con dinero B obtenido de comisiones de una decena de empresarios. Se trata del segundo juicio de Gürtel en la Audiencia Nacional, que recientemente ha juzgado la primera época de la red (1999-2005), que está pendiente de sentencia, y del tercero a la trama, que fue condenada en Valencia por el caso Fitur tras la absolución de Costa y el expresidente Francisco Camps por el caso de los trajes. Veinte acusados se sentarán en el banquillo por estos hechos, de los que cinco fueron cargos del PP valenciano, seis son integrantes de la trama Gürtel y nueve son empresarios.

Benvolguts,

Aquest dilluns ha començat el macrojudici per la Trama Gürtel al País Valencià. Oi que no us n'havíeu assabentat? Per què? Perquè el poder judicial-polític-mediàtic només dóna importància a les informacions sobre Catalunya, ep! per fer mal! En cas contrari com l'augment de les inversions internacionals a Catalunya o l'augment del PIB no se'n parla...

Recordo que quan el partit Solidaritat, Alfons López Tena, Uriel Bertran, Clara Simó i Joan Laporta va entrar a formar part del Parlament català fa 6 o 8 anys, va córrer des de La Vanguardia una frase per la xarxa que deia: 

D'en Laporta no se n'ha de parlar i si se'n parla és per dir-ne mal!

 Doncs aquesta és la manera de publicar notícies a la premsa de l'IBEX!


Vegem doncs la notícia, al nostre parer molt important, sobre el finançament il·legal del PP valencià:

dilluns, 15 de gener de 2018

13/01/2018. Gemma Liñán. La policia espanyola culpa ara els Mossos de les càrregues de l'1-O. El Ministeri de l'Interior, màxim responsable ara de la seguretat a Catalunya, i també del dispositiu de l'1 d'octubre, culpa els Mossos d'Esquadra de les càrregues i lesions que hi va haver en els col·legis electorals. Les justifica per la "inacció" dels Mossos d'Esquadra, segons l'informe que ha presentat la Secretaria d'Estat de Seguretat al jutge d'instrucció 7 de Barcelona, al qual ha tingut accés El Nacional. Segons la Secretaria d'Estat de Seguretat, "les Forces de Seguretat es van trobar amb concentracions organitzades i preparades d'entre pocs centenars i 1.500 persones que, en molts dels casos, mitjançant una resistència passiva i en altres exercint la força, de forma generalitzada, tractaven d'impedir l'accés dels agents policials als locals".

Benvolguts,

Aquests paios no es coneixen els clàssics de la literatura espanyola, en particular l’obra Fuenteovejuna! O el clàssic de l’Agatha Christie Assassinat a l’Orient Exprés. Us ho recordo:
·         La peça de teatre Fuenteovejuna de Lope de Vega es desenvolupa en un poble i narra la revolta del poble contra els abusos de poder del seu governador. Un dia el governador és assassinat i quan les autoritats judicials intenten esbrinar qui és l’autor, el poble respon. Quien mató al Governador? Fuenteovejuna señor!

·         En l’obra Assassinat a l’Orient Exprés, de l’Agatha Christie una nit hi ha un assassinat en un vagó dormitori del ferrocarril travessant els balcans. En el vagó de ferrocarril hi viatgen 12 passatgers, a més del mort i del detectiu Hercule Poirot. Poirot arriba a adonar-se’n que el mort ha rebut 12 ganivetades. I en la conclusió demostra que el mort havia perjudicat greument a tots els 12 passatgers, per tant durant la nit tots varen visitar el compartiment del mort i cadascú li va clavar la seva ganivetada sense saber si era viu o mort…

Més de tres mesos després de la massacre provocada per les forces de la policía espanyola, contra el poble català, de l’1-O a Catalunya, ara han emès el seu informe explicant que la culpa és nostra com sempre. Vegem un paràgraf que demostra que no han entès que estem en un procés igual que el de Fuenteovejuna:

L'informe denuncia la simpatia amb què els manifestants van tractar els Mossos i l'hostilitat amb què es van adreçar a la policia espanyola. Parla de "complicitat i agraïment davant la inacció" dels Mossos. De fet, assegura que moltes de les concentracions en col·legis electorals van ser possibles gràcies a la "inoperància del dispositiu ordenat per la prefectura dels Mossos d'Esquadra". 

Hi ha un altra obra castellana del segle XIX de Ramón de Campoamor, La vida es sueño,  amb una frase que s’ha fet famosa, i que pot lligar amb aquest informe dels grisos i els verds:
«En este mundo traidor / nada es verdad ni es mentira / todo es según el color / del cristal con que se mira»,

REPRESSIÓ POLICIAL
La policia espanyola culpa ara els Mossos de les càrregues de l'1-O

Gemma Liñán
Foto: Roberto Lázaro
Barcelona. Dissabte, 13 de gener de 2018
3 minuts

El Ministeri de l'Interior, màxim responsable ara de la seguretat a Catalunya, i també del dispositiu de l'1 d'octubre, culpa els Mossos d'Esquadra de les càrregues i lesions que hi va haver en els col·legis electorals. Les justifica per la "inacció" dels Mossos d'Esquadra, segons l'informe que ha presentat la Secretaria d'Estat de Seguretat al jutge d'instrucció 7 de Barcelona, al qual ha tingut accés El Nacional.

Segons la Secretaria d'Estat de Seguretat, "les Forces de Seguretat es van trobar amb concentracions organitzades i preparades d'entre pocs centenars i 1.500 persones que, en molts dels casos, mitjançant una resistència passiva i en altres exercint la força, de forma generalitzada, tractaven d'impedir l'accés dels agents policials als locals".

L'informe descriu que la policia va haver "d'apartar un a un els que es col·locaven com a parapet per impedir el seu accés als locals" i que en cap cas hi va haver "una reacció espontània", sinó que hi va haver "accions organitzades, premeditades, amb repartiments de papers, protagonitzats per persones que havien estat prèviament seleccionades, activades per aquell dia concret i que hi havien anat amb l'objectiu d'impedir l'accés de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i no només per votar en el referèndum il·legal".

L'informe explica com es va organitzar la ciutadania, segons la policia, per impedir que els antiavalots accedissin als col·legis electorals:

La policia assegura que "en cap cas l'actuació policial va tenir com a objectiu els votants" i que "la força pública va ser rebuda amb accions de violència directa, bé quan va arribar o bé quan intentava abandonar el local". Segons l'informe, això és el que va "obligar a utilitzar els mitjans dels antiavalots" i es podria haver evitat si els Mossos d'Esquadra haguessin tancat els col·legis electorals i requisat el material tal com havia ordenat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

L'informe denuncia la simpatia amb què els manifestants van tractar els Mossos i l'hostilitat amb què es van adreçar a la policia espanyola. Parla de "complicitat i agraïment davant la inacció" dels Mossos. De fet, assegura que moltes de les concentracions en col·legis electorals van ser possibles gràcies a la "inoperància del dispositiu ordenat per la prefectura dels Mossos d'Esquadra". 

El Ministeri de l'Interior acusa, a més, els Mossos d'intentar obstruir l'actuació de la policia espanyola a l'Escola Mediterrània, el Departament d'Ensenyament i l'Institut Pau Claris.

L'amenaça dels CDR
El CNP parla de "resistència passiva organitzada" i d'una intervenció "laboriosa" que en alguns casos va derivar "en una virulència més gran de les persones parapetades, especialment un cop la força actuant es preparava per abandonar el lloc". 

L'informe criminalitza directament els Comitès de Defensa del Referèndum que després van derivar en els Comitès de Defensa de la República i que van encapçalar les protestes a l'aturada de país del 8 de novembre.

El cap superior de la Policia detalla a l'informe que les actuacions prioritàries estaven previstes entre les 7.30 h i les 10 h del matí. Que tot i que fins a les 15 h es van fer intervencions a diversos locals de Barcelona, a la tarda es va decidir concentrar esforços en la protecció dels edificis de l'Estat, en part també, perquè el nombre de persones concentrades als col·legis havia incrementat considerablement i "es va anar fent més difícil la selecció d'espais on intervenir sense la presència d'un nombre significatiu de persones", que era la consigna que van seguir al matí.

L'informe inclou l'organigrama del dispositiu amb la doble via de coordinació amb els comandaments de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i les línies de coordinació per part del Gabinet de Coordinació i Estudis de la Secretaria d'Estat de Seguretat.

Gemma Liñán 




11/01/2018. Roger Graells. Entrevista. Joaquín Urías: ‘Això que diu el Tribunal Constitucional sobre el 155 és extremadament greu’. Entrevista a l'ex-lletrat del TC, que denuncia l'arbitrarietat del tribunal respecte de Catalunya. El Tribunal Constitucional espanyol (TC) no estudiarà la legalitat de l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola a Catalunya fins que el govern espanyol no l’hagi retirat. A la nota de premsa d’admissió a tràmit del recurs de Podem, el TC diu: ‘A fi d’evitar un conflicte en la defensa dels interessos de l’estat i de la comunitat autònoma de Catalunya, se suspèn el termini perquè el govern de Catalunya pugui personar-se i formular al·legacions, com també el consell de ministres […].’ ‘Amb aquesta lògica, si s’aplica l’article 155 de manera indefinida, el TC no podrà examinar mai si aquesta aplicació és constitucional.’ Tot allò que faci el Tribunal Constitucional no té control possible.



Joaquín Urías: ‘Això que diu el Tribunal Constitucional sobre el 155 és extremadament greu’

Entrevista a l'ex-lletrat del TC, que denuncia l'arbitrarietat del tribunal respecte de Catalunya


 11/01/2018  22:00

El Tribunal Constitucional espanyol (TC) no estudiarà la legalitat de l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola a Catalunya fins que el govern espanyol no l’hagi retirat. A la nota de premsa d’admissió a tràmit del recurs de Podem, el TC diu: ‘A fi d’evitar un conflicte en la defensa dels interessos de l’estat i de la comunitat autònoma de Catalunya, se suspèn el termini perquè el govern de Catalunya pugui personar-se i formular al·legacions, com també el consell de ministres […].’

Joaquín Urías, ex-lletrat del TC i professor de dret constitucional, ho ha denunciat en una sèrie de piulets:

Amb aquesta lògica, si s’aplica l’article 155 de manera indefinida, el TC no podrà examinar mai si aquesta aplicació és constitucional.’

El jurista també critica que, a causa de la decisió del TC, el recurs de Podem només pot ser simbòlic. En parlem en aquesta entrevista.

Què implica aquesta decisió del TC?
—Com que vol donar audiència al govern de Catalunya i no la hi pot donar per l’aplicació del 155, se suposa que el Constitucional no vol decidir sobre la constitucionalitat de les mesures fins que no s’hagi retirat. Mentre s’apliqui el 155, no el poden controlar: diuen això.

N’hi ha cap precedent, d’una decisió com aquesta?
—No. La cosa més semblant és que des que va començar a aplicar-se el 155 el tribunal ha paralitzat tot allò que tenia a veure amb Catalunya perquè no hi havia govern. Si la Generalitat presentava un recurs i havia d’al·legar, el Constitucional no volia que el govern espanyol ho fes en nom seu. Però en aquest cas és un recurs de Podem contra una decisió del senat espanyol. Per tant, no era obligatori de donar audiència a la Generalitat.
Ho han articulat d’aquesta manera per evitar de jutjar el 155 mentre sigui vigent.

Aquesta inhibició és sancionable?
No, tot allò que faci el Tribunal Constitucional no té control possible. És el màxim òrgan de l’estat. A tot estirar, es podria apel·lar al Tribunal Europeu de Drets Humans, però en aquest cas no es vulneren drets de ningú. No té cap control i el recurs no tindrà cap transcendència pràctica, perquè se suposa que el 155 es deixarà d’aplicar d’ací a un parell de setmanes, quan es formi govern a Catalunya.

Heu denunciat: ‘El Tribunal Constitucional acaba de liquidar el control de constitucionalitat’.
—El principi de fons del Tribunal Constitucional és extremadament greu.
Diu que no pot controlar una llei vigent precisament perquè és vigent. És una contradicció total. Imagineu que el 155 fos indefinit! En aquest cas el tribunal no el podria controlar, no hi hauria cap manera de reaccionar-hi en contra. És molt greu. A la pràctica el mateix principi porta a la falta de control de la legislació de l’estat i a la indefensió de la ciutadania.

Vau tenir l’oportunitat de llegir la interlocutòria del Suprem que manté empresonat Oriol Junqueras?
—Sí. Crec que hi falta fonament. El Suprem es contradiu: diu que no són presos polítics i volen deixar clar que no són jutjats per la ideologia, però després diu que com que defensen la declaració de la independència i la unilateralitat hi ha un risc de reiteració delictiva. És a dir, relaciona la reiteració amb la ideologia.

Considereu que són presos polítics?
—No m’agrada parlar de presos polítics perquè cadascú utilitza el concepte a la seva manera. És una expressió amb moltes connotacions. Però sí que crec que són persones que són empresonats en gran part per la seva ideologia. El fet que pensin d’una manera determinada i ho expressin en públic és la causa principal per la qual són a la presó.

Com penseu que acabarà la causa contra els dirigents independentistes?
Jo tinc una teoria: l’estat sempre guanya. Les institucions de l’estat, el poder judicial i l’executiu, tenen consciència que és una qüestió polèmica. No tinc cap dubte que això acabarà amb moltes condemnes, i moltes de presó.

I el possible recurs a la justícia europea?
Això a la pràctica no serveix de res. Els tribunals europeus poden condemnar Espanya, però això no té efecte jurídic.

I no podrien anul·lar una possible sentència del Suprem?
Espanya ha demostrat que això li importa molt poc. Posem per exemple el cas d’Arnaldo Otegi. El van condemnar a anys de presó, ell va recórrer-hi en contra a Estrasburg i va guanyar. Però a l’estat li va ser igual: Otegi va complir els anys de presó. No va tenir cap efecte en l’opinió pública ni jurídica.



13/11/2017. Aleix Salvans. La Llei de Partits permetria la il·legalització del PP pel cas Gürtel. A les conclusions del judici del cas Gürtel, exposades el passat 23 d’octubre, la fiscal anticorrupció Concepción Sabadell va considerar provat que Francisco Correa era responsable d’una estructura que intermediava entre càrrecs públics del Partit Popular i empresaris per tal que els primers cobressin comissions a canvi d’adjudicar contractes públics als segons. Sabadell, a més, va definir aquesta situació com “l’activitat duradora d’una organització constituïda per a delinquir" i orientada a “enriquir els seus integrants i quedar-se amb fons públics ensorrant el sistema públic de finançament”. La fiscal va reblar la seva exposició afirmant que aquest entramat no hauria pogut funcionar sense “l’abús de les funcions públiques” d’alguns dels acusats, que inclouen exalcaldes, exconsellers autonòmics i l’extresorer del Partit Popular, Luis Bárcenas. Tots ells, segons Sabadell, van actuar “perjudicant greument l’interès general i saquejant les arques públiques”. Basant-se en el cas de l'Ajuntament de Majahadonda (Madrid), la fiscal anticorrupció també va concloure que la trama beneficiava “els mateixos acusats i al PP” i que l'existència de la caixa B del partit estava “plena i sobradament provada”, no només a nivell local, sinó de tot l'estat espanyol.

Benvolguts,

El 23 d’octubre va concloure el judici pel cas Gürtel. Fixeu-vos la traça que va tenir el PP que de tot aquest merder gairebé no n’ha parlat la “premsa amiga”, perquè usaven tot el seu temps per a denostar Catalunya, el parlament de Catalunya, els Mossos d’Esquadra, el Govern català, així com les eleccions il·legals al Parlament de Catalunya que Rajoy un cop va destrossar-nos amb el 155 va proposar cel·lebrar el 21-D.

En aquest context nosaltres mateixos no n’hem parlat prou del cas Gürtel. Tanmateix, aprofitant que avui s'han presentat les conclusions del cas Palau, amb alguns condemnats a 7 i 9 anys de presó i altres absolts per caducitat, amb un entramat idèntic, però en petit, del del Cas Gürtel, intentem recuperar alguns dels articles més punyents d’aquest interval de temps. Avui presentem l’article de l’ Aleix Salvans, que explica com la Llei de Partits, creada “ad-hoc” per rebentar ja fa 10 o 12 anys a Herri Batasuna, podría il·legalitzar el PP…

Vegem l'article:

divendres, 12 de gener de 2018

12/01/2018. Josep Casulleras. Llarena no deixa anar els presos polítics al parlament perquè tenen massa suport social. El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha argumentat que no deixa que Oriol Junqueras, Jordi Sànchez ni Joaquim Forn puguin assistir a la sessió constitutiva del parlament pel gran suport social que tenen els presos polítics. En el text en què denega la petició que han formulat tots ells, Llarena diu que deixar-los anar perjudicaria ‘el manteniment de la pacífica convivència’ perquè hi podria haver ‘greus enfrontaments ciutadans’. En el fons, el seu argument es basa en el fet que tots ells han tingut ‘un extès suport social’, demostrat per exemple en grans manifestacions de rebuig a la presó condicional. A més, el jutge deixa veure en aquest resolució el ressentiment pel gran suport que tenen també ‘els investigats que han fugit de l’exercici jurisdiccional d’aquest instructor’, en referència a Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Lluís Puig i Toni Comín. Cal recordar en aquest sentit que Llarena va arribar a retirar l’euroordre de detenció contra tots ells enviada a les autoritats belgues tan bon punt va quedar clar que el jutge de Brussel·les no acceptaria d’extradir-los pels delictes de rebel·lió ni de sedició.

Benvolguts,

Quins pebrots que tenen! Resulta que segons els polítics-juristes-i similars que formen part de de l’Executiu i de la Judicatura en simbiosi total (això sí, amb separació de poders), l’Estat espanyol a la fí, opinaven i opinen que els responsables de tot això que passa eren en Mas i en Puigdemont i ara resulta que els empresonats “preventivament” que són uns altres, tenen “massa suport social”. Vol dir que el poble, els 2 milions i escaig de catalans, més del 50% dels votants catalans, que a més s’han guanyat els escons de la imminent legislatura, no tenen cap dret perquè els espanyols els estan putejant. Després del 155 ara estem en una situació de desempara que ni el TC, ni els juristes de Brussel·les ens poden emparar! I esperant que l'Estat espanyol ens putegi un cop més i un altre cop més, etc! 



Manifestació al carrer de la Marina, d'1 milió i mig de pacífics ciutadans.

I ens temem que no es podrà procedir a la investidura d'en Puigdemont perquè aniran empresonant diputats fins que siguin molts més els espanyolistes que nosaltres! O sigui una altra tupinada!

Vegem què diuen ara:

dijous, 11 de gener de 2018

10/01/2018. El Nacional. Article 155. Bermúdez de Castro, incapaç de veure TV3 "més de cinc minuts". El secretari d'Estat per a les Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro, encarregat de gestionar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya, ha assegurat que és incapaç de veure ni d'escoltar "més de cinc minuts" TV3 ni Catalunya Ràdio, uns mitjans de comunicació als quals ha assegurat que no pensa anar —encara que l'hagin convidat a fer-ho— perquè ell és una "persona dialogant" sempre que se'l tracti "amb el respecte pertinent".Segons el secretari d'Estat, tota la societat catalana ha de tractar de solucionar la situació de ruptura social derivada de la crisi política, inclòs els mitjans de comunicació públics que, ha assenyalat, "no poden ser del cinquanta per cent" dels catalans "i denigrar, insultar i injuriar l'altre cinquanta per cent".

Benvolguts,

Dintre de la cadena de comandaments a la Catalunya ocupada (diguem-ne la Catalunya de Vichy) hi ha un paio de nom Bermúdez de Castro, que sembla que hagi estudiat a la Dale Carnegie per allò d’aprendre a fer amics. És d’Osca. El secretari d'Estat per a les Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro, és l’encarregat de gestionar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya, comissionat per la cadena de comandaments del 155: Soraya SS i Rajoy. O sigui que ha esdevingut el puto amo de Catalunya! De fet he dit que sembla que hagi estudiat, però amb el seu capteniment sembla just el contrari. Diu el seu currículum que va estudiar a la UOC. Jo ho dubto per diversos motius: No he vist mai si sabia català i per altra part té la síndrome de la catalanofòbia, o sigui que es pensa que a Catalunya la gent no té dues llengües instal·lades al coco sinó una llengua cadascú (com si fóssim espanyols, vaja). Per tant quan parla de 50% dels catalans està pensant que TV3 només la miren els catalans de parla catalana i no la miren els de parla castellana. I les cadenes espanyoles com La Sexta o TVE, només les miren els catalans castellanoparlants. Per estultícia, o per mala llet, s’ho munten molt complicat aquesta gent...

Vegem l'article: