dijous, 20 de juliol de 2017

19/07/2017. Salvador Cot. Una bombolla plena de catalans bojos. "L'U d'Octubre ha fet que tots els tòpics de la catalanofòbia antropològica es condensin en una tempesta d'insults, histèrica i coral, que arriba des dels mitjans de Madrid i que deixa perplexa l'opinió pública catalana". La Catalunya que dibuixen, aberrant i lisèrgica, viu dins de la bombolla informativa madrilenya, allunyada del que s'escriu a Barcelona, Londres, París o Nova York.

Benvolguts,

Aquest article és una constatació repetitiva del pensament de tots els articulistes catalans que periòdicament s’adonen individualment o col·lectivament dels insults que els nostres enemics ens llencen sense treva i ho publiquen com a article d’opinió, com a acudit gràfic, etc.
I aquests insults, variats, podrien ser els mateixos que es devien fer el 2012, que van inspirar el ninotaire Ferran Martin a crear aquesta genial vinyeta:


Com a corol·lari Salvador Cot escriu aquest magnífic paràgraf:

A Catalunya el que hi ha és un debat polític intensíssim que l'independentisme ha guanyat, simplement, per incompareixença de l'unionisme. I, com deia l'autor de Les cròniques marcianes, "la bogeria és relativa. Depèn de qui tanqui a qui a la gàbia". [A Catalunya també diem que n’hi ha més a fora que a dins...]

Vegem l’article d’en Salvador Cot:

16/07/2017. Referèndum. El PP compara ara les “purgues de Puigdemont” amb Maduro i ETA. Ja sabem que a les Espanyes no s’estudia ni a l’ESO ni al Batxillerat res relacionat amb el franquisme, res relacionat amb l’Alzamiento, res relacionat amb la guerra de l’exèrcit i dels conservadors espanyols (ajudats de l’església i el Vaticà amb la guerra bruta, i dels feixistes italians i els nazis alemanys amb la guerra per terra, mar i aire) contra els socialistes i republicans espanyols (guerra civil), res relacionat amb la guerra d’Espanya contra Catalunya o la guerra de l’Espanya franquista contra la Catalunya republicana...

Benvolguts,

Anècdota:
Segons Naciódigital.cat, Pablo Casado, en un homenatge a Miguel Ángel Blanco, assegura que "els mateixos que justifiquen ETA són els que justifiquen els totalitaris a Catalunya", amb una anècdota sobre els mots autoritari i totalitari. Piensa el ladrón que todos son de su condición. 

Aprofitem que acabem de passar el 18 de juliol, 81è aniversari de l’Alzamiento, inici dels 3 anys de guerra, extermini i genocidi amb el que l’exèrcit i els falangistes espanyols varen obsequiar als pobles de l’Espanya republicana, i alguna altra cosa més.
Abuelito dime tu, de la Heidi


El Parlament de Catalunya amb svàstiques







 L’ambient nazi a Catalunya des del 1939. El Paraninf de la Universitat



El rei Alfonso XIII i el dictador Primo de Rivera l’any 1924. El Primo de Rivera acabava de fer un cop d’estat i iniciar una Dictadura, amb la complicitat de la monarquia. El primer que va fer la dictadura és suprimir la Mancomunitat de Catalunya i prohibir el català (els espanyols sempre actuen igual...)

Els tancs per la Diagonal el 1939


El coronel Yagüe, el Carnicerito de Badajoz a Barcelona el 1939. A Badajoz entre 2.000 i 4.000 republicans portats a la plaça de toros a l’agost del 1936 plena de públic feixista i amb sadisme torejats, banderillats i afusellats. Una gran festa.



El PPSOE o sigui la “casta espanyola” juga sempre amb l’ambigüitat i confon expressament els mots, per exemple “autoritari” i “totalitari”. Suposo que recordeu que la Real Academia de la Lengua va canviant els significats de les paraules del diccionari de la RAE a mida que els fa falta. Per exemple en una biografia del Franco (que varen haver de retirar de la circulació) feta en ple
borbofranquisme varen explicar que el “Caudillo Franco” era un vellet “autoritari” com el “abuelito dime tu, de la Heidi” quan havien d’haver dit que era un dictador sanguinari,  “totalitari” com el ”Fuhrer Hitler” i el “Duce Mussolini”, per tant havien d’haver dit que el “caudillo Franco” pertanyia a la mateixa escòria assassina que els altres dos. I els seus successors també!
Ja sabem que a les Espanyes no s’estudia ni a l’ESO ni al Batxillerat res relacionat amb el franquisme,
res relacionat amb l’Alzamiento (a les excolònies espanyoles en dirien “una  revolucioncita”), res relacionat amb la guerra de l’exèrcit i dels conservadors espanyols (ajudats de l’església i el Vaticà amb la guerra bruta, i dels feixistes italians i els nazis alemanys amb la guerra per terra, mar i aire) contra els socialistes i republicans espanyols (guerra civil), res relacionat amb la guerra d’Espanya contra Catalunya o la guerra de l’Espanya franquista contra la Catalunya republicana, res relacionat amb el perquè de l’adveniment de la la Segona República Espanyola, res relacionat amb la monarquia borbònica des de la restauració borbònica del 1874 després de la Primera República espanyola cap aquí, res relacionat amb les relacions borbòniques amb l’exèrcit espanyol amb els tristos capítols de la guerra colonial contra els marroquins de les muntanyes del RIF i de la implicació dels generals espanyols (en aquells anys tots els militars eren generals) que es venien les armes a l’enemic i després eren atacats i delmats amb aquestes armes, res relacionat amb la guerra soterrada dels espanyols, contra els catalans, des del 1707 fins el 1931 (i des del 1939 fins avui) amb els successius episodis de “pillatge” i sobretot amb els centenars de lleis contra Catalunya i la cultura catalana que pretenien eliminar la llengua i cultura catalana a sang i foc si calia, res relacionat amb la Guerra de Successió entre Borbons i Àustries, que va acabar el 1707-1714-1715 amb l’anorreament dels territoris mediterranis (de parla catalana) i la repressió subseqüent pel “justo derecho de conquista”...
Amb aquests paràgrafs de més amunt volem explicar que l’Espanya consuetudinària, sobretot l’Espanya corrupta militar i borbònica, fa més de 300 anys que són els nostres enemics, ens ataquen amb sadisme, i a les escoles i universitats no se’n parla ni poc ni molt...
Com que no se’n parla podria ser que molts lectors del Bloc no entenguin el que expliquem perquè justament Espanya, el Reyno de España, el Reyno de Castilla, s’ha afanyat durant els 300-400-500 anys, des dels Reis Catòlics cap aquí a amagar que Catalunya i la Confederació catalano-aragonesa (Catalunya, el Regne de València, el Regne de Mallorca, Sicília, Sardenya, Calàbria va existir des del segle XI fins el segle XVIII (1714), durant 700 anys com un país independent, temporalment regentat pels Reis Catòlics i els seus descendents, els Àustries, però país independent amb relacions comercials i diplomàtiques amb tot el mon europeu i el mon mediterrani (consolats del Mar).
Com que tota aquesta història ha estat amagada i encara hi està, avui volem recordar que aquesta setmana s’ha esdevingut el 81è aniversari de l’Alzamiento franquista i les guerres del franquisme i del feixisme internacional contra el poble espanyol i contra el poble català.
I ho farem amb fotos per recordar el franquisme i el nacionalcatolicisme amb tota la seva cruesa i tot el seu sadisme. Els falangistes espanyols, l’exèrcit espanyol, els feixistes italians, els nazis alemanys, l’església, continuació de la guerra amb l’ocupació de Catalunya durant 80 anys, 40 de franquisme i espoli i 40 de borbofranquisme i espoli...

La propaganda franquisme-nazisme
El franquisme i el Nacionalcatolicisme. Tots, Franco, militars, capellans, bisbes fent la salutació feixista



En Franco i el seu hereu.La continuitat del franquisme amb el borbofranquisme


 La continuïtat del borbofranquisme amb el borbofranquisme



I l’article s’ha d’acabar amb els personatges retratats en forma d’acudit gràfic:

Joan A. Forès
Reflexions

dimecres, 19 de juliol de 2017

19/07/2017. Referèndum. L'editorial de Vicent Partal. Alerta amb l'eufòria. Som sota un règim que fou escollit fa 40 anys, amb soroll de sabres, pels mateixos assassins que havien col·laborat amb en Franco i el franquisme. Estem sota un règim monàrquic imposat pel Franco que no ha passat per les urnes (aquestes urnes que fan tanta por als nostres enemics). Estem sotmesos a una Constitució explícitament ambigua que permet interpretar-la al gust de qui mana, i qui mana mai no hem estat els catalans, el poble de Catalunya, sinó que ha estat la casta, l’encarnació del magma del poble espanyol, amarat de corrupció i de franquisme sociològic.

Benvolguts,

En el comentari de l’article anterior, d’en Jofre Llombart hem usat la frase: intentant interpretar el capteniment dels nostres enemics consuetudinaris. En un article més antic, el mot enemics va crear una petita inquietud entre alguns lectors. I crec que cal aclarir-ho. Són o no són els nostres enemics? Estem sota un règim que fou escollit fa 40 anys, amb soroll de sabres, pels mateixos assassins que havien col·laborat amb en Franco i el franquisme. Estem sota un règim monàrquic imposat pel Franco que no ha passat per les urnes (aquestes urnes que fan tanta por als nostres enemics). Estem sotmesos a una Constitució explícitament ambigua que permet interpretar-la al gust de qui mana, i qui mana mai no hem estat els catalans, el poble de Catalunya, sinó que ha estat la casta, l’encarnació del magma del poble espanyol, amarat de corrupció i de franquisme sociològic.

Aquesta entrada ha estat una disquisició sobre qui són els nostres enemics. És un tema tangencial a l'Editorial d'en Partal però que hem considerat que valia la pena d'exposar...

Vegem ara l’Editorial d’en Partal: 

14/07/2017. Franquisme. Referèndum. Jofre Llombart. Impugnar el desert. Es pretén resoldre la qüestió catalana per la llei, com si per llei es pogués fer desaparèixer el problema. El problema però no és aquest: és que ni tan sols en el terreny de la justícia hi ha equilibri. És com dir que guanyaràs el partit de futbol tant si marques més gols com si no t’hi presentes. Normalment és al revés: el qui no compareix, perd. El discurs que intenta silenciar el dret a decidir de Catalunya potencia precisament això: que el boicot i l’objectiu polític valgui el mateix.

Benvolguts,

Un altre raonament sobre la il·legitimitat del Veto. En Jofre Llombart fa un exercici d'autoinspecció, intentant interpretar el capteniment dels nostres enemics consuetudinaris. I ells saben que igual que a Las Vegas, la Banca sempre guanya!

I aquí som al començament de la qüestió, que normalment no es té en compte:

"El veto al referèndum és un acte també unilateral amb el plus afegit que també és vinculant". Es pretén resoldre la qüestió catalana per la llei, com si per llei es pogués fer desaparèixer el problema. El problema però no és aquest: és que ni tan sols en el terreny de la justícia hi ha equilibri. És com dir que guanyaràs el partit de futbol tant si marques més gols com si no t’hi presentes. Normalment és al revés: el qui no compareix, perd. El discurs que intenta silenciar el dret a decidir de Catalunya potencia precisament això: 
que el boicot i l’objectiu polític valgui el mateix.

Vegem l'article:

dilluns, 17 de juliol de 2017

16/07/2017. Referèndum. Oriol Jordan. Galeria d'hipòcrites. Demà sortirà un nou article signat conjuntament per Domènech i Iglesias de Catalunya en Comú, on es torna a afirmar que donen suport a la mobilització pel dret a decidir, però avisen que el 2 d’octubre s’haurà de seguir lluitant per aconseguir un referèndum. Ah! O sigui, que l’1 d’octubre anem a fer una costellada al pati dels tarongers. El 2 d’octubre esperem estar a només 24 hores de la Declaració d’Independència, senyors. Galeria d’hipòcrites podria servir d’encapçalament de qualsevol notícia o article sobre qualsevol partit actual, anterior, i segurament futur que pretengui moure’s (medrar) per l’Espanya Una Grande i Libre!!!

Benvolguts,

Trobem extraordinari l’article de l’Oriol Jordan d’avui al directe.cat. Encara que no trobem gens extraordinari el capteniment del PSC (PSC-PSOE, PSC-PSOE, PSC-PSOE, PSOE, PSOE, PSOE...) pel que es refereix a la hipocresia

De fet aquest títol de Galeria d’hipòcrites, podria servir d’encapçalament de qualsevol notícia o article sobre qualsevol partit actual, anterior, i segurament futur que pretengui moure’s (medrar) per l’Espanya Una Grande i Libre!!!

Només cal veure la hipocresia d’un tal Casado del PP que acaba de fer unes vergonyoses declaracions on diu que el totalitarisme de Puigdemont té vincles amb ETA i Maduro. I no tant sols això. Vegem-ne un tast:

El PP continua l'escalada verbal contra Puigdemont i aquest diumenge ja l'ha comparat en una sola frase amb Maduro i ETA. El vicesecretari de Comunicació del PP, Pablo Casado, ha assegurat que les "purgues" del president de la Generalitat s'assemblen a les purgues del líder veneçolà. "Però també a l'absoluta intransigència que vam viure en els pitjors anys en que als constitucionalistes ens costava la vida defensar les nostres idees".

Aquest noiet té la hipocresia i la barra de presentar-se com un constitucionalista (?) dels que els costava la vida defensar les seves idees. En castellà diuen que “piensa el ladrón que todos són de su condición”.

També cal saber que el tal Ferran Pedret i Santos forma part de la casta de la que hem parlat tantes vegades. Es diputat del PSC pràcticament des que va néixer, perquè el seu pare i la seva mare ja n’eren. Vegem què en diu la Viquipèdia:

Ferran Pedret i Santos (Barcelona1979) és un advocat, polític i escriptor català, diputat al Parlament de Catalunya en la X i XI legislatures. És fill dels també polítics i diputats socialistes Jordi Pedret, diputat al Congrés durant vint-i-un anys (a la III, V, VI, VII, VIII i IX legislatures) i Lídia Santos, diputada al Parlament de Catalunya durant set anys (a la VII i VIII legislatures).[1]

 Vegem l'article:

diumenge, 16 de juliol de 2017

15/07/2017. Franquisme. Jaume Sastre. La Vanguardia, el diari franquista del "Conde Javier de Godó". En Sastre proposa tornar a fer un boicot a La Vanguardia semblant al que se li va fer amb l’afer del director Galinsoga conegut per la famosa frase “Todos los catalanes son una mierda”. Tota l’Espanya és enemiga de Catalunya... La gran força del moviment independentista és la transversalitat, la gran capacitat de mobilització i que sorgeix de la societat civil. Milions de persones ens hem manifestat els últims anys d'una manera pacífica i festiva reivindicant poder celebrar un referèndum d'autodeterminació

Benvolguts,

Hem arribat a un punt que l'estat espanyol està amenaçant els representants polítics sorgits de les urnes amb penes de presó i confiscació del patrimoni familiar per tal d'impedir el referèndum.

Aquesta setmana varem publicar l’article i els comentaris de nom:
14/07/2017. Puigdemont esclata i denúncia les mentides de La Vanguardia. Un article de Lola García confabula sobre les tensions del Govern. 

On s’explica la campanya que LV està realitzant, dirigida, contra el Govern català, o sigui contra Catalunya. Una piulada de Carles Puigdemont resumeix la situació:

@KRLS
A la "premsa de referència" emergeix un nou gènere periodístic: el periodisme de ficció. La narrativa de la versemblança ho aguanta tot.

Avui seguim aquest camí i trobem un meravellós article del professor Jaume Sastre presentant la situació de la relació de la família Godó amb els catalans. Hem vist i sentit darrerament queixes dels polítics botiflers i espanyolistes contra el Govern Puigdemont que expliquen que “el Govern no actua per a tots els catalans, sinó només pels indepes”, però el que nosaltres podem constatar és que LV sí que actua pels unionistes i espanyolistes i botiflers com gairebé tots els partits espanyolistes del PPSOE, dels Ciudadanos i dels de Podem...

Tota l’Espanya és enemiga de Catalunya...

Sobre LV hi ha molts articles en el Bloc. Vegem-ne uns quants, de lectura obligada:


També hem de recordar que el Comte de Godó i el seu imperi pertany a la màfia o col·lectivitat anomenada “Puente Aéreo”, també anomenada “Beneficiats del BOE”, i recordem que l’anfitrió d’aquesta gent quan es molesten a venir a confabular-se a Barcelona sol ser el “conde”.

Seguim amb el comentari de l’article d’en Jaume Sastre.

En Sastre proposa tornar a fer un boicot a La Vanguardia semblant al que se li va fer amb l’afer del director Galinsoga conegut per la famosa frase “Todos los catalanes son una mierda”.

Proposta que em sembla molt realitzable en el moment actual. Recordem com els catalans subscriptors o compradors de La Vanguardia l’any 1959, classe mitjana en general, varen boicotejar el diari a partir de la frase del Galinsoga, de tal forma que uns pocs mesos més tard, quan el diari ja havia perdut la meitat dels subscriptors, va arribar l’ordre des de Madrid de fotre fora el Galinsoga. Jo encara vivia amb els meus pares en aquell any i vaig viure en primera persona el boicot.

Vegem l’article d’en Jaume Sastre: 

13/07/2017. Josep Casulleras. Entrevista a Jaime Pastor, professor de ciència política de la UNED, referent ideològic d'Units Podem. Jaime Pastor: ’Si jo fos català no tindria cap més remei que votar sí a la independència’. Jo defenso l’opció de la separació per a poder negociar entre iguals. Dubtes a Podem: Em sembla legítim que hi hagi dubtes, però no em sembla que n’hi hagi prou per a no donar suport a aquest referèndum i a una crida a participar-hi. El Referèndum serà legítim i legal si entenem que la jurisprudència internacional preval en les constitucions que diuen que es comprometen a acceptar aquests acords internacionals...

Benvolguts,

Un resum de l’entrevista:
Jaime Pastor: Jo no sóc independentista, però reconec que la via federalitzant que va intentar l’estatut es va demostrar impossible. I reconec que no hi ha voluntat d’un pacte federal per part de la majoria de partits espanyols, En aquest context, no tindria cap més remei que votar que sí. Seria desitjable que el sí a la independència portés a alguna mena de pacte confederal o d’estat lliure associat amb els diversos pobles de l’estat espanyol; no pas amb l’estat espanyol. És a dir, es tractaria de forçar des de Catalunya a encetar el meló del debat constitucional i l’obertura de processos constituents. I, en aquest context, arribar a un pacte confederal. Jo defenso l’opció de la separació per a poder negociar entre iguals.

Sembla que a tota la península i a tots els partits van ara tots de cul per proposar acords al PP, que es manté sense dir ni si, ni no, ni blanc ni negre ni or ni plata...

Vegem ara l’entrevista: