dissabte, 21 d’octubre de 2017

20/10/2017. El Nacional. Exambaixador britànic: "Dissoldre un parlament per forçar eleccions és feixisme". L'exambaixador britànic Craig Murray ha afirmat que "dissoldre el parlament per forçar eleccions perquè no t'agrada el que la gent va votar és, sense dubte, feixisme". Així ho assegurat aquest divendres a la tarda a través del seu compte personal de Twitter després que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, hagi confirmat un acord amb PSOE i Cs per a l'aplicació de l'article 155 a Catalunya, que preveu el control del Govern i la dissolució del Parlament amb l'objectiu de convocar eleccions.

Benvolguts,

INDEPENDÈNCIA

Exambaixador britànic: "Dissoldre un parlament per forçar eleccions és feixisme"

El Nacional
Foto: Efe 

Barcelona. Divendres, 20 d'octubre de 2017

L'exambaixador britànic Craig Murray ha afirmat que "dissoldre el parlament per forçar eleccions perquè no t'agrada el que la gent va votar és, sense dubte, feixisme". Així ho assegurat aquest divendres a la tarda a través del seu compte personal de Twitter després que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, hagi confirmat un acord amb PSOE Cs per a l'aplicació de l'article 155 a Catalunya, que preveu el control del Govern i la dissolució del Parlament amb l'objectiu de convocar eleccions.

Dissolving a working parliament to force a new election, because you do not like the way people voted, is undeniably fascism. #Catalonia

Murray va ser ambaixador pel govern britànic a l'Uzbekistan entre 2002 i 2004 i va ocupar el rectorat de la Universitat de Dundee entre 2007 i 2010. Durant la seva estada a l'Uzbekistan va denunciar diverses violacions dels drets humans, un fet que, segons ell, li va costar el lloc de feina. 
L'exambaixador, que actualment té un blog on debat sobre els drets humans, ha escrit també un article sobre Catalunya on denuncia l'empresonament dels líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sánchez i Jordi CuixartMurray considera el seu empresonament preventiu una demostració de que "el govern espanyol està actuant per sobre els límits d'una societat democràtica". En aquest sentit, l'exambaixador creu que s'estan ignorant els "drets humans bàsics de la llibertat d'expressió i d'assemblea". 
Murray també assegura que el govern espanyol està aplicant un "massiu bloqueig de les comunicacions i de censura d'internet que no s'havien vist mai abans en un estat occidental". L'exambaixador també critica durament que l'Estat s'hagi decidit a aplicar el 155 quan el Govern "explícitament s'ha ofert a dialogar com a alternativa a la DUI" i ho veu com un fet "irracional".

Finalment, també fa una menció a la repressió policial durant l'1-O i critica la reacció de la Unió Europea. En aquest sentit, assegura que el cas català l'ha fet "repensar-se la seva opinió" sobre la UE.

Craig Murray


Joan A. Forès
Reflexions

divendres, 20 d’octubre de 2017

19/10/2017. Gemma Aguilera. La partida d’escacs es juga als mercats europeus. Varem comentar i publicar el primer article sobre aquest tema de la Gemma Aguilera del 27 de setembre d’enguany de títol “El BCE aguanta la prima de risc espanyola”. Avui continuem: El 20% del deute públic espanyol és en mans del BCE, prop de 200.000 milions d’euros comprats a preu de saldo per l’autoritat bancària europea. Però la caritat de Mario Draghi té data de caducitat. En el marc de la reunió del consell del BCE del proper 26 d’octubre podria anunciar la fi del programa a finals d’any, fet que obligaria Espanya a pagar molts més interessos per col·locar el seu deute als mercats internacionals, que es regeixen per la prima de risc.

Benvolguts,

Com ja hem explicat més d’un cop la Gemma Aguilera està molt informada sobre economia, Coneix i segueix molts economistes i a més té una intuïció precisa per mirar més lluny i trobar els perquès dels nostres fenòmens econòmics quotidians. Aquest elogi, a part de ser elogi ens permet repassar articles de la Gemma i d’altres que ens fan pensar i molt sobre l’economia espanyola. Com a segon article, us proposem el de la mateixa Gemma del 19 d’octubre de títol “La partida d’escacs es juga als mercats europeus”, que explica que el BCE posseeix Deute públic espanyol de prop de 200.000 milions d’euros comprats a preu de saldo per l’autoritat bancària europea, en el marc d’un programa de compra de deute massiu per garantir la recuperació de les economies europees i, en última instància, l’estabilitat de l’euro. I la por que tenim es basa sobre les trampes consuetudinàries fetes pels espanyols, siguin polítics, jutges i policies com el Zoido o siguin les seves forces d’ocupació. A més ens fa reflexionar sobre aquest atac que l’Estat espanyol ens està fent, sense amagar-se’n, senyal de prepotència i de manca de por perquè Europa de moment els protegeix. I l’atac és polític però creiem que és tant polític com econòmic, com es desprèn seguint el fil dels articles que us estem proposant.

Varem comentar i publicar el primer article sobre aquest tema de la Gemma Aguilera del 27 de setembre d’enguany de títol El BCE aguanta la prima de risc espanyola artificialment i que pot tenir data de caducitat dins d’aquest any. És per aquest motiu que han organitzat tot aquest sidral fent veure que Catalunya era insolvent quan no ho és, obligant els bancs i grans empreses a canviar la seu social fora de Catalunya per donar a l’exterior i a la pròpia Espanya sensació d’inestabilitat, quan el que passa és que estem segrestats econòmicament des del 2010 (i també abans des de l’època dels Reis Catòlics o encara abans), amb un espoli fiscal entre el 8% i el 10% del nostre PIB que suma al voltant dels 16.000M€ cada any, i no volent dialogar ni mica ni gens perquè se’ls desmuntaria el castell de cartes si es demostrés, que ho farem!, que el crim i la corrupció, a part de fer rics a la casta, empobreix tot el territori propi i ocupat.

I el pagament del deute no es pot aguantar si no és precàriament amb l’espoli a Catalunya. En aquest article i ha un darrer paràgraf definitiu que explica com l’Estat pretén aplicar l’article 155 de la Constitució a Catalunya ja que els altres mitjans de subjugació no els han sortit bé, perquè Catalunya no és els senyors Puigdemont, ni Junqueras, ni Mas, ni la CUP sinó que és tot el poble que des de fa dos anys ja té majoria absoluta al Parlament després de les eleccions legislatives de 27-S. És per això que la casta espanyola (PP + PSOE+ Ciudadanos) no ens permet de comptar-nos en un Referèndum acordat, legal, sense trampes, que preteníem fer i només varem poder fer amb menys condicions l’1 d’octubre, amb un 90% de s i un 7% de Nos...
               
Vegem aquest segon article:

dijous, 19 d’octubre de 2017

13/10/2017. República. Joan J. Queralt. Això té poc a veure amb el Dret, però... La bona política és un gran tauler d’escacs al qual en massa ocasions es permet l’accés a jugadors de parxís. I el bon Dret en mans de picaplets oportunistes esdevé un instrument que condueix inevitablement cap al desori. No sé què respondrà el president Puigdemont. Tant se val. Em fa l’efecte que el dispositiu del 155 ja està preparat. Em permeto, doncs, aventurar algunes dels possibles “mesures necessàries” que podrien implementar-se; les unes, directament derivades del precepte esmentat i les altres, que hi són concomitants.

OPINIÓ
Això té poc a veure amb el Dret, però...
Joan J. Queralt 
Barcelona. Divendres, 13 d'octubre de 2017
4 minuts

La bona política és un gran tauler d’escacs al qual en massa ocasions es permet l’accés a jugadors de parxís. I el bon Dret en mans de picaplets oportunistes esdevé un instrument que condueix inevitablement cap al desori.

Si el sistema jurídic no està concebut o orientat al servei d’una ordenació raonablement pacífica dels problemes polítics i socials, esdevé un instrument d’opressió i un catalitzador de solucions que empitjoren encara més el que, fins i tot suposant bona voluntat, es vol resoldre.
Un exemple el tenim en el requeriment que el president Rajoy ha enviat al president Puigdemont. És un document pesat i entortolligat, tot menys clar. Amb una extensa i, a parer meu, confusa descripció d’antecedents i amb un encadenat de indicacions i preguntes prou impropis del que s’entén que ha de ser un requeriment, conclou amb una peculiar intimació. En efecte, tot i responent ‘no’, per superar l’amenaça de la posada en marxa de l’art. 155 CEcal fer-ho amb un ‘no’ pràcticament nu.
Només cal llegir l’apartat B de l’acord del Consell de Ministres (“En el caso que la respuesta sea afirmativa y a estos efectos la ausencia de contestación y/o cualquier contestación distinta a una simple respuesta afirmativa o negativa se considerará confirmación [...]”). Tota la resta, un detallat ‘no’, per exemple, serà entès per part de l’emissor del requeriment com un ‘sí’. No solament rendició, sinó humiliació. I davant de tothom.

No sé què respondrà el president Puigdemont. Tant se val. Em fa l’efecte que el dispositiu del 155 ja està preparat. Em permeto, doncs, aventurar algunes dels possibles “mesures necessàries” que podrien implementar-se; les unes, directament derivades del precepte esmentat i les altres, que hi són concomitants.

De tota manera, cal palesar dues qüestions juridicoterminològiques, potser sobreres per als picapedrers jurídics de Guantánamo, però irrenunciables per a un jurista mitjà. En primer lloc, l’art. 155 no diu res d’intervenció de la Comunitat Autònoma, sinó de donar instruccions. Segueix, en mode traducció lliure, l’art. 37 del Grundgesetz (‘Constitució federal’ alemanya).
Amb tot, la regulació espanyola és molt més suau que la tudesca: ni està prevista cap mena de coacció (de coacció federal, parlen els alemanys) ni, menys encara, el nomenament d’un agent o representat ad hoc de l’Estat. Cert és que a les terres del Rin no hi ha delegat del Govern com ací. Aquestes apreciacions podran semblar sobreres, però, en un estat de dret digne de tal nom, són cabdals.

Dit això, a qui i quina mena de mesures necessàries cal dictar? Totes les imaginables, sense límit: la Constitució no té límits en aquest aspecte. No només es poden adreçar instruccions (no ordres, curiosament) al president i als consellers, sinó a qualsevol autoritat dependent de la Generalitat, incloses les parlamentàries. Això darrer, és a dir, l’alteració dels efectes del sufragi, comportaria no la intervenció de la autonomia, sinó la seva suspensió de facto. Que és el tema central de la utilització del 155.

Amb el benentès que instruccions no són ordres  —disquisició que, em temo ara, és una pura fotesa—, podrien canviar, per exemple, plans d’estudis o llibres de text “instruint” degudament els esglaons més allunyats dels centres polítics i, per tant, més fàcilment influïbles, encara que fos a contra cor? Imaginar-ho fa basarda.

Això podria anar acompanyat de l’activació per part del Tribunal Constitucional, degudament instat pel Govern central, de la suspensió (no pas inhabilitació) dels càrrecs electes, començant pel mateix president Puigdemont. En efecte, es podria posar en marxa l’art. 92. 4. b) de la llei orgànica del TC, declarat constitucional pel mateix TC, per a sorpresa de molts, fins i tot d’alguns dels seus magistrats.

Quin efecte podria tenir aquesta decisió, delejada per no pocs dels autodenominats constitucionalistes? Doncs que, entre d’altres, el Govern central podria convocar eleccions autonòmiques, prèvia dissolució del Parlament. A part dels aspectes no menors de la forçosa pervivència, si més no resistencial, de la legalitat i la legitimitat catalanes, és obvi que no tindria gaire sentit convocar a unes eleccions el mateix cos electoral, previsiblement molt més irritat que fa dos anys, per triar els mateixos polítics  —la suspensió constitucional no és penal i, per tant, no influeix en el dret de sufragi passiu (ser elegible).

També hi hauria solució per a aquest inconvenient a l’hora de reespanyolitzar Catalunya: declarar il·legals els partits independentistes, com ja algun preclar portaveu ha proposat. Amb la legislació actual seria un xic forçat, però no cal esperar una dura oposició ni política ni jurídica a una mesura similar. Potser, per cobrir les vergonyes davant Europa, es reformaria per la via exprés la llei de partits, a fi i efecte d’incloure amb tota claredat l’ideari independentista entre les causes per esborrar partits i llistes d’electors.

Tot això, qui ho sap, llevat dels que són en el secret d’aquest feix de no solucions, acompanyat de previsibles mesures relatives als Mossos i a reduir la normalitat de l’exercici dels drets fonamentals per part dels ciutadans de Catalunya.

Però d’això tampoc no m’agradaria haver de parlar-ne.


Joan J. Queralt  

18/10/2017. Pep Martí. Josep Soler: «El conflicte a Catalunya afectarà de ple l'economia espanyola». El director general de l'Institut d'Estudis Financers afirma que el govern espanyol menteix quan diu que "una Catalunya independent seria inviable". Crític amb el procés, l'economista assegura que "una intervenció dura de l'Estat faria que l'independentisme passés del 50% al 80%". "A Europa es critica durament la unilateralitat i, alhora, la inconsciència de Rajoy"."El xoc entre Catalunya i l'Estat és desigual, però si Goliat vol destruir David, aquest trobarà moltes simpaties". "Les empreses no estan preocupades per la independència, ho estan per la incertesa del procés".

PROCÉS CATALÀ: ENTREVISTA

Josep Soler: «El conflicte a Catalunya afectarà de ple l'economia espanyola»

El director general de l'Institut d'Estudis Financers afirma que el govern espanyol menteix quan diu que "una Catalunya independent seria inviable"

 Crític amb el procés, l'economista assegura que "una intervenció dura de l'Estat faria que l'independentisme passés del 50% al 80%"


Pep Martí | 18/10/2017 a les 21:20h




Vegem l'entrevista:

18/10/2017. Andreu Barnils. Entrevista a l'advocat, membre de Drets i Constituïm i assessor jurídic de Carme Forcadell i el govern. Agustí Carles: ‘La declaració d’independència no es va votar dins el ple perquè seguia el dret internacional. Tot ha estat estudiat’. Què ens diu el dret internacional? Doncs el dictamen del Tribunal de l’Haia de l’any 2010 sobre Kossovo en parla. I el tribunal afirma, diu i aconsella que la independència de Kossovo de Sèrbia va ser correcta perquè les independències no les ha de declarar un parlament de l’estat matriu. Les declaracions les han de fer els representants del poble. I això es va fer. Observeu que la declaració la van signar com a representants electes. No com a diputats autonòmics. Això també havia estat estudiat. Seguia els consells del dret internacional.

Benvolguts,

Chapeau! No ho sembla perquè no ho sabem, però estem fent les coses ben fetes! 

Ho anirem veient i constatant!

Vegem l’entrevista:

18/10/2017. Independència. Puigdemont activarà la declaració d'independència si s'aplica el 155. Ha quedat clara la idea que l'activació del 155 donaria peu a una convocatòria del Parlament en els propers dies [???] per fixar la resposta del Govern. Han aplicat el 155 “per la porta del darrere”. Si això és així per què no hem declarat la independència encara? Per què no diem a Madrid que si no alliberen immediatament els dos Jordis de la garjola, declarem la República? I a continuació per què no suggerim que els grisos i els Guàrdies Civils se’n vagin a les seves casernes d’hivern o declarem la República i per què no ens permeten rebre mensualment els diners fruit de les contribucions dels catalans a mida que els vagin reben a Madrid o declarem la República? Etc!

Benvolguts,

Em temo que això de la nostra declaració de la República catalana, s’assembla molt al joc dels disbarats. Tots els polítics catalans i d’altres de fora ens expliquen que l’article 155 de la Constitució fa temps que l’estan aplicant. Avui crec que el polític d’esquerra Sergi Cebrià n’ha parlat, específicament de que ens han aplicat el 155per la porta del darrere”. O sigui que ens han sodomitzat amb el 155! Si això és així per què no hem declarat la independència encara? Per què no diem a Madrid que si no alliberen immediatament els dos Jordis de la garjola, declarem la República? I a continuació per què no fem fora ordenadament els grisos i els Guàrdies Civils o declarem la República i per què no ens permeten rebre mensualment els diners fruit de les contribucions dels catalans a mida que els vagin reben a Madrid o declarem la República? Etc!

Si han d'esperar al proper 11 de novembre per fer una conferència política per començar a abordar el posicionament del partit davant la futura Constitució catalana, en què han perdut el temps fins ara?

Vegem l'article i els arguments per haver actuat com ho han fet:

dimecres, 18 d’octubre de 2017

17/10/2017. La Crisis Catalana. Luis B. García. Puigdemont no se moverá en el plazo de Rajoy y le emplaza: “diálogo o represión”. El Gobierno “va en dirección contraria al diálogo”, con “acoso a empresas, invitándolas a que se lleven su sede social de Catalunya”. “¿Quieren sentarse a hablar. Podemos hablar?”. Raül Romeva ha puesto el acento en la necesidad de explicar las amenazas, represión y el escenario con que nos encontramos por culpa de la reacción del Gobierno del Estado a la hoja de ruta independentista. De manera que “quieren afectar a la economía catalana sabiendo que así también afectan a la economía española”, ha reprochado Romeva. Para Turull, “se ha impuesto el antes pobre que rota y no paramos de ver capítulos en que este acoso sigue”.

Benvolguts,

Expliquem les rodes de premsa d'ahir de Jordi Turull a Barcelona i de Raul Romeva a Brussel·les. En totes dues es queixen de la poca o nul·la cintura de l'Executiu espanyol i de la vergonya aliena que tenen de veure com el Gobierno Rajoy empresona dos pacifistes catalans, que en la seva trajectòria tenen, entre moltes altres activitats, l'organització per compte de l'ANC i d'Omnium Cultural, de les manifestacions dels 11 de setembre des de fa 6 o més anys, amb serveis d'ordre, sense cap aldarull, sense embrutar carrers ni camins ni carreteres...

Espanya ja té presos polítics, com Franco, el pare espiritual dels franquistes espanyols, tenia. Al·leluia! Caminem endarrere!

 Una pregunta clara al Gobierno espanyol, que fa que la pilota estigui en el seu terrat: “¿Quieren sentarse a hablar. Podemos hablar?”.

Ja hem sentit dir darrerament a algun periodista de la caverna o algun polític del PPSOE que la hidalguia espanyola (la de l'honra sin barcos i els barcos sin honra), no permetrà que se rompa España encara que això comporti la seva expulsió de la Unió Europea. Situació que tard o d'hora es produirà. Ja ho hem explicat altres cops i forma part del seu ADN, ja que en similitud amb la faula d'Isop la tortuga accepta que l'escorpí li pugi a sobre per travessar el riu sense que cap dels dos es negui i a mig trajecte l'escorpí pica a la tortuga. Aquesta li diu: què fas? No veus que ens morirem tots dos! I l'escorpí li respon: Ho sento molt, és la meva naturalesa! Ara en diríem que és el seu ADN...

Aquesta figura l'explica en Jordi Turull: Para Turull, “se ha impuesto el antes pobre que rota y no paramos de ver capítulos en que este acoso sigue”.

Vegem l'escrit d'en Luis B. García a La Vanguardia: